No em penso avergonyir més
No, de res. Ni de ser baixeta, ni de tenir els pits petits, ni de tenir el cul gros! Jo sóc així, i no passa res! No aniré a la presó per ser com sóc. No deixaré de portar faldilles perquè no se’m vegin les cames. Val, no tinc cames de supermodel, però i què? Qui ha dit que les cames de les models són les maques? Segons quin patró es guien? No hi ha cossos macos o cossos lletjos, perquè no hi ha cap cànon on comparar-los. La perfecció absoluta no existeix. Cadascú és perfecte a la seva manera. Siguis ros/sa, morè/na, alt/a, baix/a... siguis com siguis sempre tens algun valor. Així doncs, he decidit no preocupar-me mai més pel que puguin pensar els altres del meu aspecte físic. No me’n preocuparé (bé, aniré neta, i mitjanament ben vestida xD). El que vull dir és que el culte al cos és massa important en la nostra societat. Ja sé que tothom ho diu, però potser ho diu la gent que ja està conformada amb el seu cos. Doncs jo no ho estava, però ara m’és igual! A la fi i al cap, les persones que de debò importen, les que t’estimen, no ho fan pel teu aspecte físic. Després de veure d’aprop les bestieses que pot arribar a fer una noia perquè no es veu bé, m’ho he replantejat. No penso patir mai més. Em cuidaré, sí, però no ho faré per estar més maca, ho faré per estar més sana.
Comprar preservatius II
Aquest post es diu II perquè ve d’aquí”
A l’altre post parlava de com em podia resultar de vergonyós anar a comprar preservatius (i mira que ho havia de fer poques vegades, que sempre ho feia ell) i sabeu què he decidit? Que no en faré servir més. No en faré servir més perquè ara utilitzo un anticonceptiu hormonal (sí, cyric, ja ho sé, a tu això de les hormones no...), però és més còmode, més segur i ves, que estic més tranquil·la. No és que els preservatius no protegeixin, la veritat és que quan fas l’amor segura ja ho estàs. Però, i abans de fer-ho? I després? Així doncs, vaig anar al ginecòleg i vaig dir que volia fer servir un anell vaginal (mireu aquest post). Ja l’he fet servir durant un mes i ha funcionat xD. Avui n’he anat a comprar un altre pel mes següent, i sabeu què? No m’ha fet gens de vergonya demanar-lo. He anat ben calmada. El dependent era un noi jove i em penso que ha passat més vergonya ell que jo xD. I ara em pregunto... l’anell vaginal i el preservatiu no serveixen pel mateix? I llavors per què fa més vergonya comprar preservatius? No serà que això de comprar preservatius ho tenim massa mitificat...?
VISCA!!
VISCAAAAAAAAAAAAA!!!!
PER FI
VACAAANCEEEEEESSSS!!!!!!!!!!!
Adéu
Avui fa justament un mes que et vaig conèixer. Bé, ni tan sols es pot dir conèixer. Tu eres allà, jo era allà i altra gent era allà. No vam ni parlar. Recordo haver-te vist posant una música que desentonava una mica amb aquell dinar familiar a la masia. Música molt maca, deies, dels anys 80. “La cançó més maca del món”, vas dir. Vaig pensar que sí, que era maca, però que tampoc no n’hi havia per tant. Tancaves els ulls i tot escoltant-la. Recordo aquella diadema taronjosa que portaves i els cabells embullats. La veritat és que fins aquell dia no sabia que existissis. Ma mare m’havia parlat de la teva, però de tu no, mai. “Quants anys tens? El meu fill gran en té 25 i està sense nòvia”, em va dir ta mare mig en broma. “No, no, ja tinc parella, jo”, vaig dir amb cortesia. Sincerament, no és que em fixés en tu especialment. Jordi, et deies. Nom de cavaller valent. Molt valent havies de ser per disparar-te un tret a tu mateix. Què et devia passar pel cap? Fins i tot vas deixar una carta. És possible que quan et vaig conèixer ja ho tinguessis premeditat. Què devies pensar? Potser et senties sol. Potser pensaves que ningú no t’estimava. Però tingues per cert que, ara que ja no ho pots saber, has estat en la ment de moltes persones, totes commogudes pel fet que ja no tornis mai més. Bé, potser ara ja ets tant feliç com desitjaves. Que tinguis sort allà on siguis. Adéu.
Ja n'hem fet tres
Sí, ahir semblava mentida, però ja ens queden tres exàmens de selectivitat menys. Es diu ràpid, eh? Quan acabem els de demà, ja estarem a punt d'acabar-ho tot i ja podrem rascar-nos la panxa! I anar a la banyar-nos a la platja! I dormir fins tard! Visca visca xD! Ja tinc ganes que sigui dimecres...!
A tots els qui estigueu com jo, ànims!
(PD: la veritat és que no és quelcom tant horrible com ens pensàvem, al menys les llengües, ja veurem demà... :P)
Perdoneu
La naturalesa respon
Aquests dies he estat pensant sobre temes mediambientals i tal i entre paranoia i paranoia, vaig concloure una cosa semblant a aquesta:
Us heu adonat, que des de fa uns anys fins ara els problemes mèdics relacionats amb l’aparell reproductor estant augmentant? Sobre tot a les noies: des de infeccions, fongs, bonys als ovaris, miomes, deformacions d’úter, disfunció hormonal, amenorrea (sobre tot les anorèxiques) fins al més greu, càncer. Als nois els disminueix la qualitat del semen a passos gegants, sobre tot els qui viuen a les ciutats. I tot això és degut a la contaminació, a l’aparició de nous microorganismes patògens degut a l’activitat humana, al nostre sedentarisme...
I no serà que
Què en penseu? Paranoies meves o...
Jo estrella, tu estrellat
- Per què alguns naixem estrella i altres estrellats?
- Jo he nascut estrellat...
- Si ves! I per què?
- No sé...
- Si tu tens tot el que vols!
- No, tot no...
- A veure, què t’agradaria tenir que no tens?
- Una moto per anar a l’institut (se’n riu)
- Però si entre que la treus i l’aparques arribaries més aviat anant-hi caminant! De debò, què t’agradaria tenir que no tinguis?
- Haver acabat la carrera i jubilar-me
- I que et quedessin deu anys per morir-te?
- No... I a tu, què t’agradaria tenir que no tens?
- A mi res
-
Res...? no hi
ha res que vulguis?
- Bé... acabar la carrera i poder viure amb tu en un piset petit i acollidor i que miréssim la tele al sofà i que tinguéssim unes tovalles d’aquelles estampades...
-
Ostres... és
que realment ho tenim tot...
Que ho sàpiga tothom:
Vull que ho sàpiga tothom:
TINC EL MILLOR NÒVIO DEL
MÓÓÓNNN!!!
Relat: setmana de treva
Feia temps que sortien junts. Des d’adolescents. I també feia uns quants anys que compartien pis. Així que la decisió de casar-se tampoc no era res radical. Canviarien algunes coses d’àmbit legal i poc més. “Podríem casar-nos” va dir ella. “Doncs casem-nos” li va contestar ell amb un somriure. Però realment, casar-se no només duia repercussions en l’àmbit legal. Casar-se volia dir un compromís llarg i estable. Que estarien junts per tota la vida, vaja, com fins ara. Però sense marxa enrere, sense poder-ho deixar mai, com un contracte. L’únic amor de la seva vida. Bé, com havia estat fins ara.
(Segueix)Dia trist
No us passa que a vegades teniu un dia trist? No saps ben bé per què (o si que ho saps i no ho vols admetre) però estàs trist. I quan esteu tristos no se us envà la gana? I no teniu ganes de passar-vos el dia dormint? A mi m’agafa per no tenir ganes de fer res. Només vull dormir, dormir, dormir... Recordo una temporada, fa temps, que em passava cada dia... Només volia dormir i em costava moltíssim aixecar-me. No tenia ganes d’estudiar, ni de llegir, ni de mirar la tele, ni d’estar fent el dropo a l’ordinador...
No us passa a vegades que teniu un dia moix? I no us passa que sempre apareix algú que et fa veure que la vida té sentit i et fa feliç?
Doncs això... que gràcies pels teus “mimitus” quan estic trista..!
Enquesta de música
La petitacriatura em va enviar aquesta enquesta i, tot i que ha tingut les seves controvèrsies, al final m’he decidit a fer-la:
Mida total de música al meu ordinador: 213 megues (poc, comparat amb tots vosaltres!)
Últim disc que vaig comprar: uf... em penso que devia ser el de les Spice Girls quan feia quart de primària... fa segles que no compro música... ais, això de la pirateria... xD
Cançó que estic escoltant ara:
cap... 
5 cançons que escolto molt i que per tant tenen molt significat per a mi:
- Clar de lluna – Beethoven
- T’abraçaria eternament – Berta
-
La vie en rose – (quan la canta
- What a wonderfull world – Louis Amstrong
- Quatre vents – Obrint pas
Qui vulgui... que la faci! I que m’avisi, eh?
Relat inoblidable
Deu ser difícil escriure
un llibre. Has de tenir molta imaginació i molta xerrameca. Però un de relats
deu ser més fàcil. Bé, la veritat és que a mi m’agraden més les històries
llargues, però per començar... no està mal. Recordo un llibre de relats que ens
van fer llegir a 4t d’ESO. Perfum de tenebres,
es deia. Ara no recordo qui el va escriure... I mira que era bon home! Si fins
i tot va venir a fer-nos uns tallers i tot a classe i a parlar del seu llibre i
tal. Era amic del professor... suposo que per això ens el vam llegir. Recordo
que el professor ens va dir: dilluns porteu tots el llibre. Dilluns, el vam
portar. Només arribar a classe, el company que s’asseia davant meu, em va dir:
has llegit la pàgina 88? No, no l’havia llegida. Tothom se’n reia. Els uns
deien als altres que la llegissin ara, que era curt. Bé... la curiositat era
molt forta. El relat es deia, nit de
pluja a París. Emili! Es deia Emili l’autor, ara me n’he recordat. Doncs
això, nit de pluja a París, i a la història s’hi descrivia amb bastant detall
com el protagonista i la seva xicota feien un
“ [...] la seva llengua jugava amb el meu membre fàl·lic,
la meva llengua s’introduí per la seva vagina [...] vam xuclar tot el líquid
que ens produïa el 69...”
Pobre home, no en recordo ni el cognom... Quan el vam veure, tots ens l’imaginàvem a ell, com a protagonista... crec que tots els de la meva classe el recordarem com el del 69...
Ja he carregat les piles
Doncs sí, ja les he carregades. Em penso que el que necessitava era un
descans... Ara ja he començat a estudiar, a fer els exàmens de
selectivitat (que si a algú li interessa
aquí n'hi ha diversos models amb la solució), i ja em sento amb ganes de fer feina. Ara que ho penso... quan es van començar a fer les PAU? Els pobres que ho van fer primer devien anar ben espantats... Bé doncs, a tots els qui estigueu com jo, ànims!
Síndrome premenstrual
La síndrome premenstrual existeix. Em pensava que era un mite. Però no. I mira que fa anys que tinc la regla, i mai no havia tingut cap símptoma de síndrome premenstrual. Però des de fa uns mesos que... uf. Abans que em vingui la regla estic d’una mala llet...! Renego de tot, tot em sembla malament, a tot li veig pegues... Procuro reprimir-me però la gent que tinc més a la vora, la gent que més em coneix, la gent a qui tinc més confiança acaba aguantant el meu malhumor. Ho sento, de debò, no és voluntari són coses de les hormones...
PD: algú sap algun mètode per alleugerir-los? (xD)
