A partir d'ara mateix em podeu trobar aquí:

www.iosodeu.net 

Estic en disposició d'afirmar que les tres coses menys productives que ha parit la civilització tardoromana són, en aquest mateix ordre:

- Els concursos de permanència en pijama (el meu rècord, modestament, de quatre mesos, set dies, onze hores i disset minuts).

- Tot intent de comprendre quines intencions amaguen els belgues (amb aquella mirada que tenen tots, així mirant de costat a costat, immutables).

- Jo (mentre continuï sent incapaç de realitzar la fotosíntesi).

M'encanta posar títols.

Molt més que escriure, molt més que construr vinyetes i omplir globus de text, m'agrada posar títols. Més que escriure un post diari, fins i tot més que escriure un post mensual, m'agrada posar títols.

Malauradament, també això em limita com a blogger prolífic, ja que no és el mateix començar a escriure un post que saps des d'abans de començar que es titularà '#o348', o '230707', o 'Wolas peña', o qualsevol tonteria per l'estil, que anar avançant el text entre la incertesa de com es batejarà.

(Imperative mode: ON) Per una vegada, fem bé les coses. Anem a pams. Per ordre, amb tranquil·litat i sense presses.

Si hi ha un motor que podria remotament apirar a desbancar la son com a sistema òptim de desenvolupament dels posts d'aquest blog, aquest seria sens cap mena de dubte el cabreig. O la ira. L'odi. O qualsevol de les seves manifestacions siameses.

Avui és un dia d'aquells que tinc son. Un dia d'aquells que tinc son i ho aprofito. Que tinc son i aprofito la baixada en els estímuls autoinhibitoris. I si hi afegim unes quantes cerveses i una dosi elevada de mala llet, el resultat pot ser extremadament bo.
Són gairebé les cinc del matí, fa vint hores que estic a la facultat fent l'imbècil, i com que acaben d'arribar les dones de la neteja se'm complica bastant la possibilitat de fer-me una palla davant de la porta del degà. Així doncs... apavingasomhitots!

Després del clàssic ja mític "Nolopinchas" arriba...