M'he mudat a can Google. De moment encara esta tot buit, net i polit per estrenar, així que poc hi torbareu. Però poquet a poquet aniré fent: ara una foto, ara un video, ara una anada d'olla, ara una queixa d'aquelles que tant m'agrada fer.
Bloc. cat te alguna cosa contra mi, doncs tot i no actualitzar de tant en tant volia entrar i no podia. Aixi que cap a can Google. Ja no tindré més el .cat, però aixo ja passava de castanyoscuro.
Aixi que: Can Google
Doncs si, tothom tanca per vacances i jo ho faig per feina.
Les vacances ja me les vaig fotre avans de treballar, al revés que va una.
Prometo solemnement i quan pugui perquè en tinc moltes ganes ( i només que em prometo a mi mateixa) que escriuré sobre el viatge de la india.
De fet, mentre feia el viatge i ara que se fer webs, havia pensat de fer alguna cosa, pero estic tan cansada ultimament amb la nova feina que només dormo i treballo. Treballar en un hotel es un xic cansat, i més si vas i vens cuatre cops al dia i el hotel està al poble del costat. En un parell de dies la cosa s'arreglarà una miqueta perquè m'arrivaran els patins que vaig comprar per internet.
D'altrabanda, aniré penjant les fotos del viatge a la conta de flickr.
( Aquesta tarda vaig a buscar els cds amb les fotos fetes amb la analogica ^^)
Ei que estic a la India!!
Concretament a Jothpur, la ciutat blava.
Qui vingui a la india, que es deixi de punyetes i provi el lassi i el te massala.
Res sera igual a partir d-aleshores.
Les vaques passegen per entremig dels carrers. I una no sap si li miren als ulls o a la regatera.
Tot ara es estranyament normal aqui. Fa dos dies un camell em portava pel desert i en fa cuatre que vaig viure una part d una boda.
Trobare a faltar vaques, lassis, ricksaws i la calor em semblara minima alla.
Tot i estar blanqueta, em calen de seguida i ja em saluden amb Mira mira cachemira!!
Namaste!
ara agafo l'avio, i d'aqui a moltes hores (unes 15 ) el primer que trepitji serà això:
Sembla un aeroport normal i corrent... però fixeu-vos en el krishna del mural!
i no parlo del tio aquell que es presentava a les eleccions vestit d'Elvis (cosa que l'honra i si jo fos de Reus -crec que era Reus- el votaría.)
Doncs si, Elvis no es mort, i ho diu l'Iker!!
(Sabeu que marxo divendres? Nerviiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!)
D'aqui un dia i 4 hores, he de tenir acavat un dossier que encara està per començar.
D'aqui a dos dies, la meitat de les fotografies revelades en paper baritat brillant, perquè segons el señor professor que exposa en el MNAC, en baritat brillant queden molt millor. On vas a parar.
D'aqui a tres dies, la segona meitat.
D'aqui a quatre dies, la maleta feta amb totes les coses que m'hi falten: la crema pel sol, l'aftersun, el repelen, i unes estupendes espardenyes que he vist per 5 euros.
D'aqui a cinc dies, l'entrega d'aquestes fotos ja estarà feta.
D'aqui a sis, l'entrega de una web-cutre i el seu dossier que he de tenir acavat d'aqui a un dia i 4 hores.
D'aqui a sis dies i 8 hores, trajecte en cotxe : Poble - aeroport del prat.
D'aqui a sis dies 11 hores, avió de KLM Barcelona-Amsterdam. I d'Amsterdam- Nova Delhi.
D'aqui set dies i 5 hores, arrivada a Delhi.
Veient fotografíes al flickr, m'agafa enveja. Enveja dels que els surten fotografíes precioses amb un tomàquet, amb un retrat o amb qualsevol cosa. Perquè tot pot ser bonic de fotografiar.
I de res serveix queixar-se de l'aparell, perquè només són excuses de mal pagador.
Una envéja de "jo també vull", que em fa desitjar acabar els examens i tenir temps.
I ser a la índia per fer moltíssimes fotos, intentant que surtin tot lo millor possible.
Ja se que deia que no postejaria més, però si continuo llegint i llegint els mateixos apunts dia rere dia, al final m'hi convertiré.
I com que ja s'esta acostant l'horrible estiu de temperatures saharianes i humitat enganxifosa, no vé de més uns quans consells.
Tot i que val més no fer-li gaire cas, un tio amb calcotets per sobre dels pantalons mai m'ha inspirat massa confiança ....
Aquest cap de semana m'ha agafat la tonteria suprema, i enlloc de començar a fer treballs, he fet la maleta.
Coi, vull marxar ja!
Si si, ja sé que si faig una rebequeria el temps no pasarà més rapid ni es farà la meva voluntat, però es que en tinc tantes ganes...
Vull ser en Hiro! (un rateju només, i matenint la meva aparença física i mental)
Esperant esperant, veig que he perdut les paraules, tal com he perdut el tren.
Només m'en queden mil imatges, mil sensacions i mil records.
Potser no he perdut les paraules, només que no hi són, o no les sé utilitzar amb la perfecció que vull per expresar-me.
Només cal esperar. I m'entrestant, passejo pel crepucle d'una estació buida d'un poble de mar. Esperant, entenc que esperar no serveix per a res, però es necessari.
Esperant, veig que m'espero a mi mateixa.
I t'espero. I no perdre't com un vulgar tren de la renfe.
I després de deixar anar aquestes frases inconexes que no tenen gaire sentit, dic que paro el blog. I ho dic i així m'ho dic a mi mateixa, així, com qui fa sumes en veu alta per estar-ne més segur.
Parada tècnica per els examens que estan "al acecho" ( sí, ja sé que ho escrit malament) i que per la meva mandra habitual i la tonteria que porto desde fa setmanes (mesos, diria jo) no ho porto com ho vull portar. La desmotivació que em provoca la carrera, el viatge que està a la volta de la cantonada i certa persona que em fa estar tot el dia als nuvols, tot i no tenir-la sempre palpable, fan que en l'ultim que hi dediqui esforços sigui la uni.
Però per ovaris els meus, i tot lo que tinc de mandrosa ho tinc de tossuda, així que no cal patir.
Suposo que tornaré a dir alguna tonteria avans de marxar a la India, que em conec i no podré estar tant de temps sense apareixer per aqui.
Si no (que també pot ser) tornaré a finals de Juliol, amb mil fotos per aborrir fins hi tot a ma mare. O com que segurament trobaré algun ciber, escriuré desde allà. Vés a saber.
Tingueu un bon inici d'estiu. Qui estigui d'examens, que els aprovi, qui treballi, que li donguin vacances i pugui dedicar 24 hores a allò que sempre ha volgut.
Senyors, senyores, nens i nenes de la sala.
holaquetalbonesnits.
Només vull donar constancia de l'estupidesa humana comprovada empíricament en mí mateixa.
No per dur crema solar i deixar-la dins la motxilla un deixarà de cremar-se. No per fer vent el sol picarà menys. I no per quedar-se gairebé tota l'estona d'esquena la cremada farà menys mal.
Però vist d'una altra manera, la cremada de l'any ja m'he l'he fet, i ara em posaré la crema cada mitja hora i a la india, cada cuart d'hora. Pèrque cada any s'em ha de recordar que divertides son les cremades a la pell, i que bé que olora l'aftersun. Hmmm...se...aftersun....
Ara soc un patètic gelat de nata i maduixa calentonet i amb aroma a aftersun.
Ole ole, que divertit es l'estiu.
Desvaris, confesions, parides, i què sé jo d'una estudiant de belles arts petita i exerida que li diuen rara i ella s'ho pren com un el·logi.
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Powered by pLog