El Llunari es trasllada
loreienjacme | 24 Març, 2005 15:40
Després de gairebé un any de manenir el DIP a lamevaweb.info el Llunari es trasllada a la següent adreça: http://llunari.blogspot.com/. Esper veure't per allà. Una abraçada.
Cartes d'una època remota
loreienjacme | 15 Març, 2005 21:33
Cartas de una época remota és un àlbum que recull cinc històries amb el mcmuffin dels viatges, tant els temporals com els mentals o geogràfics. El trànsit esdevé el nexe d'unió d'aquestes històries heterogènies i de diferent durada. Un trànsit que posa en evidència el caràcter efímer i canviant de la nostra realitat i la nostra època, que no és altra que la de sensacions sense sentiments. Les pàgines estan poblades de personatges que pareixen trets de l'univers creat per n'Edvard Munch, especialment els del genial quadre La dança de la vida, on apareixen unes parelles que estan ballant sense tenir la ment allà on està el cos. En Mattotti ens està dient que la gran majoria de relacions personals que establim tenen data de caducitat. Però ho fa sense fer-ne un drama i suggerint-ho més amb la imatge que amb la paraula.
De totes les històries la millor és la primera, titulada «Después del diluvio». Transcorr en un aeroport que està momentàniament paralitzat per l'emigració de milers de crancs vermells que han envaït la pista. Aquest temps, de durada imprevisible, serveix a dos passatgers en trànsit de diferent sexe a establir conversa amb l'excusa d'haver comprar el mateix souvenir, que els han venut com a exclusiu. Aquí evidentment el tema no és gran cosa, però sí la forma que en Mattotti ens diu tantes coses.
De totes les històries la millor és la primera, titulada «Después del diluvio». Transcorr en un aeroport que està momentàniament paralitzat per l'emigració de milers de crancs vermells que han envaït la pista. Aquest temps, de durada imprevisible, serveix a dos passatgers en trànsit de diferent sexe a establir conversa amb l'excusa d'haver comprar el mateix souvenir, que els han venut com a exclusiu. Aquí evidentment el tema no és gran cosa, però sí la forma que en Mattotti ens diu tantes coses.
River of Souls
loreienjacme | 13 Març, 2005 07:38
A Espanya encara no s'ha editat cap temporada de la sèrie Babylon 5 i ja duen editades dues pel·lícules. La primera, The Gathering, és l'episodi pilot, però la segona, titulada River of Souls transcorr després de la cinquena i darrera temporada, per la qual cosa és difícil de gaudir sense haver vist cap episodi. L'escriptor Michael Straczynski ha aconseguit crear una saga intergalàctica molt diferent del seu referent més immediat, Star Trek. A Babylon 5 l'humor no és el mecanisme constant per encadenar gran part de les escenes més intenses. En tot cas apareix puntualment.
A River of Souls reapareixen uns dels alienígenes més interessants de la saga, els caçadors d'ànimes, que amenacen l'estació espacial per recuperar una relíquia que conté totes les ànimes d'un planeta. Ben aviat la situació es complicarà. Dels personatges habituals de la sèrie només es conserva en Michael Garibaldi, que ja no treballa a l'estació però que la seva visita serà importantíssima per resoldre el conflicte. En aquest sentit voldria fer veure que la portada és purament comercial. Hi apareixen, d'esquerra a dreta, en John Sheridan, en Michael Garibaldi, na Susan Ivanova i en Londo Mollari. Com he dit, només el segon surt al film.
Més Astroboy
loreienjacme | 12 Març, 2005 07:52
Amb el temps se m'ha acumulat material de lectura que, poc a poc, vaig posant al dia. Ahir mateix vaig acabar el 6è volum d'Astroboy, un dels personatges més famosos de n'Osamu Tezuka. Sovint em queix de la manca de còmics infantils. Aquí en teniu un de molt bo, fet fa un grapat de dècades però que, en estar més enllà de modes passatgeres, avui dia conserva la frescor necessària per competir amb productes contemporanis i sortir guanyant. L'edició de Glénat és fantàstica. No us ho perdeu.
La maledicció del monòlit i altres herbes
loreienjacme | 10 Març, 2005 20:55
No em cansaré de repetir-ho: en Conan és un dels personatges de còmic més interessants de tots els temps. Els prejudicis que es poden tenir per un individu masclista, bel·licós i poc propens a elaborar pensaments complexos fugen ben aviat quan et submergeixes en la lectura de qualsevol de les tres següents sèries: La espada salvaje de Conan, que ara podeu aplegar gairebé a l'inici de la seva tercera edició, Conan el bárbaro, la sèrie a color de Marvel, i Conan la nova sèrie de Dark Horse que ben aviat (pel maig o pel juny) editarà a Espanya Planeta DeAgostini. De les tres darreres històries d'en Conan que he llegit, destac «La maldición del monolito», guionitzata per en Roy Thomas i dibuixada per en Gene Colan i el filipí Pablo Marcos. Una delícia amb un pèl d'ingenuïtat.
Mata'm
loreienjacme | 09 Març, 2005 19:20
Una de les sèries més interessants d'en David Lapham és Balas perdidas. És un autor a tenir en compte que pot sobreviure en la terra de les llibertats aparents fent el que vol i com vol ja que té la seva pròpia editorial, El Capitan Books. Ara ens arriba, en un sol volum, la seva novel·la gràfica Mátame, una mica més convencional que la sèrie que l'ha conduit a l'èxit però que està feta amb el mateix motle. En Lapham es mou molt bé en el gènere negre i no és estrany que amb el temps hagi perfeccionat l'ús dels recursos d'aquest gènere. Mátame és un mecanisme de rellotgeria que s'ha començat a construir del final cap al principi. Només així tots els elements encaixen i dóna la sensació de producte acabat, rodó. La història és ben senzilla: Un home troba la dona penjada d'un ventilador de la seva mansió de Hollywood. Tot pareix indicar que es tracta d'un suïcidi però la família d'ella, poderosíssima, mou cel i terra per inculpar l'espòs. Enmig de tot això apareix una altra dona que complica la situació. Un dels grans de l'any 2005.
Els sarcòfags del 6è continent
loreienjacme | 07 Març, 2005 20:37
El segon volum de Los sarcófagos del 6º continente clou un arc argumental extraordinari amb en Blake i en Mortimer com a protagonistes. Aquests personatges, creats fa dècades per en Edgar Pierre Jacobs, han continuat les seves aventures més enllà de la mort del seu creador. En comptes d'adaptar-los als temps que corren, com ha fet la Marvel amb els seus polsosos superherois, els continuadors han decidit, molt encertadament, deixar que els dos aventurers visquin sempre en els anys cinquanta. I tant la temàtica com el tipus de narració i el dibuix mantenen l'esperit original, cosa que personalment agraesc.
La història corr a càrrec del guionista Yves Sente i el dibuixant André Juillard, un tàndem que en aquesta ocasió gairebé estan a l'altura de la seva anterior col·laboració, La maquinación Voronov. A principis de 1958 Brussel·l·les es prepara per a l'Exposició Universal. Un grup terrorista liderat per un enigmàtic príncep hindú pretén donar un cop fort als països occidental atemptant contra l'Expo amb una arma nova que qustodia a l'Antàrtida. En Blake i en Mortimer hauran de córrer mil perills per impedir que es consumeixi l'acte. L'any 2005 promet.
La història corr a càrrec del guionista Yves Sente i el dibuixant André Juillard, un tàndem que en aquesta ocasió gairebé estan a l'altura de la seva anterior col·laboració, La maquinación Voronov. A principis de 1958 Brussel·l·les es prepara per a l'Exposició Universal. Un grup terrorista liderat per un enigmàtic príncep hindú pretén donar un cop fort als països occidental atemptant contra l'Expo amb una arma nova que qustodia a l'Antàrtida. En Blake i en Mortimer hauran de córrer mil perills per impedir que es consumeixi l'acte. L'any 2005 promet.
In the Mood for Love
loreienjacme | 06 Març, 2005 08:33
Acab de veure la pel·lícula Fa yeung nin wa, del director Kar Wai Wong, més coneguda amb el nom angloxaxó In the Mood for Love o el castellà Deseando amar. No vaig tenir ocasió de veure-la al cinema així que ha hagut de ser a través de l'estupend format del DVD. He tengut una sensació equivalent a la que vaig tenir quan vaig llegir un manga per primera vegada. Una sensibilitat i un tempo diferents. Wong es preocupa molt pels detalls i amb els silencis vol transmetre la tensió emocional que s'estableix entre els dos protagonistes. La fragmentació de les escenes en molts de plans poc narratius podria dur a pensar que la pel·lícula té una forma videoclipera i no és ben be així perquè l'efecte aconseguit és l'allargament d'una història que, en essència, podria ser contada en la meitat de temps. L'aspecte més interessant és la forma de la pel·lícula, és a dir la col·locació de les figures i objectes i la seva captura en imatges. L'estètica lleva interès a la història, que la veiem amb una certa distància. És curiós que gent com en Tarantino hagi adaptat part d'aquesta forma de fer pel·lícules a la manera occidental. També hi he vist n'Almodóvar reflexat en alguna imatge.
Qüestió de noms
loreienjacme | 03 Març, 2005 08:51
Digués-li geni despistat. Jo l'anomenaré vago irresponsable.
Retrobada a Cliff Island
loreienjacme | 02 Març, 2005 11:14
El darrer treball publicat per l'Editorial Saure és un àlbum titulat Reencuentro en Cliff Island, que ens fa descubrir un autor jove amb un potencial molt gros, especialment pel que fa al dibuix. El còmic no respon a un plantejament tradicional, amb una presentació, una trama i un desenllaç. Almanco no en el sentit que ens sol tenir acostumat la majoria de les obres que podem llegir. Aviat el còmic esdevé un collage d'escenes fragmentàries que no pretenen donar una sensació d'unitat clara. En comptes d'això l'autor aposta per suggerir una sèrie d'elements que no desenvolupa. Una simple lectura per satisfer la nostra necessitat d'entreteniment no serà suficient per captar tot el que ens vol dir l'autor deixant-ho fora de les pàgines. El que pareedix ser el tema central de l'obra (per qualque cosa apareix al títol), la retrobada, no és més que un mcmuffin per deixar que els personatges interactuïn entre ells, fent palès el seu caràcter.
Estimació
loreienjacme | 01 Març, 2005 08:27
Una citació curta però que convida a la reflexió. L'autor: Blai Bonet, santanyiner.
He estimat com un segle d'homes imperiosos.
La defensa de Kamino
loreienjacme | 01 Març, 2005 08:03
Després d'anys sense tebeos de Star Wars a Espanya, Planeta DeAgostini s'ha decidit a editar alguns recopilatores de dues sèries imprescindibles. El mes passat li va tocar a Star Wars Republic, a partir del material relacionat amb les guerres clon. El primer recopilatori, titulat La defensa de Kamino y otras historias, ens conta algunes petites històries de personatges secundaris y d'en Mace Windu, un mestre Jedi que, a cada pel·lícula de la precuel·la, va creixent en protagonisme. Es tracta d'un còmic només apte per als friquis de la saga (com jo mateix) i aquest és el seu principal hàndicap perquè pot resultar poc atractiu a la resta de gent. El guió i el dibuix corren a càrrec de dos artistes molt familiaritzats amb Star Wars, John Ostrander i Jan Duursema, que, sense ser genials, fan un treball digne i a l'altura de les circumstàncies. Altament recomanable per a tots els fans de la saga intergalàctica que vulguin aprofundir més en aquest apassionant univers. Si no ho fan, no saben el que es perden.
Million Dollar Baby: No n'hi ha per tant
loreienjacme | 27 Febrer, 2005 22:49
Massa sovint primer és l'etiqueta i després el contingut. En el cas de Million Dollar Baby s'ha corregut la veu que és una gran pel·lícula, la millor de n'Eastwood, i la gent s'ho ha cregut. Dues vegades he anat al cinema i no he pogut entrar a veure-la perquè les entrades s'havien exhaurides. Avui, a la fi, ho he aconseguit. I què m'he trobat? Un còctel de tòpics, la gran majoria fàcils i gastats, que farceixen un producte de factura impecable, com no es pot esperar menys de Hollywood (d'això viuen des de fa molts d'anys). Previsible a cada passa i amb tots els ingredients que garanteixen l'èxit perquè han funcionat mil vegades abans, encara que amb altres combinacions. Em pensava que hi hauria alguna mica d'aliment per a la intel·ligència, però m'he equivocat. Un telefilm de diumenge horabaixa.
Els bessons màgics
loreienjacme | 26 Febrer, 2005 07:54
A Los gemelos mágicos, els autors Alejandro Jodorowsky i Georges Bess han creat una història molt simple, que fuig de l'extremada complicació de les històries de fantasia heroica que ara s'estilen per rescatar la ingenuïtat dels contes populars sense deixar de condimentar-ho amb alguns tocs d'erudició. Els bessons màgics són n'Aram i na Mara, dos prínceps bessons d'un regne imaginari. El seu enemic, Tartarath, va empresonar el seu pare, el rei Jodhé, que només podrà ser rescatat pels nins després de superar una sèrie de proves. La reina els protegirà amb els seus poder mentals i al llarg del seu camí seran acompanyats per la Lirena, un animal fantàstic que té poders màgics però que, en haver-los emprat, no ho pot fer fins un any després.
El còmic té alguna referència bíblica, com la casa gegant sostinguda per set pilars, alguna referència oriental, com el pont cobert per caliu que han de travessar sense sofriment gràcies a la potència del seu esperit, i evidentment contínues referències als contes infantils, com l'illa plena de caramels, que recorden el conte de Hansel i Gretel o les penyores que els donen els monstres que van derrotant. Els símbols són molt clars: els bons pertanyen a un regne de la llum i els facinerosos són del regne de l'obscuritat, que pretenen conquerir el regne dels bons amb boires negres. Però no tot és tan simple i el final de la història reserva una petita sorpresa.
El còmic té alguna referència bíblica, com la casa gegant sostinguda per set pilars, alguna referència oriental, com el pont cobert per caliu que han de travessar sense sofriment gràcies a la potència del seu esperit, i evidentment contínues referències als contes infantils, com l'illa plena de caramels, que recorden el conte de Hansel i Gretel o les penyores que els donen els monstres que van derrotant. Els símbols són molt clars: els bons pertanyen a un regne de la llum i els facinerosos són del regne de l'obscuritat, que pretenen conquerir el regne dels bons amb boires negres. Però no tot és tan simple i el final de la història reserva una petita sorpresa.
La febre d'Urbicanda
loreienjacme | 20 Febrer, 2005 08:58
De tots els àlbums de la sèrie Les ciutats Obscures, del tàndem Peeters-Shuiten, destaca La fiebre de Urbicanda, publicat originàriament l'any 1985. Aborda la història d'una ciutat on apareix un fenomen extraordinari que s'estendrà fins a l'infinit. Tot comença al sud d'una ciutat tranquil·la on la simetria urbanística és la meta del seu urbatecte (mescla d'urbanista i arquitecte). Per arribar a la perfecció falta crear un tercer pont que connecti les voreres septentrional i meridional. Urbicanda està dividida en dues meitats per un riu. La part nord està dominada per l'anarquia arquitectònica, mentre que Eugène Robick va fer una important intervenció a la part sud. Les mentalidats d'ambdues parts són ben diferents i les autoritats polítiques prefereixen evitar la unió total de les dues meitats i rebutgen la construcció del tercer pont. Tot es capgira quan un cub petit i misteriós arriba a l'oficina d'en Robick i es posa a créixer de tal forma que configura una xarxa de cubs entrellaçats que ens fa pensar en l'obra de n'Escher. Aquesta xarxa primer crea una reacció contrària perquè és una novetat que s'imposa a qualsevol element visual però amb el temps s'arriba a l'acceptació i fins i tot a l'anyorança quan es fa tan gran que desapareix. La xarxa de cubs no tan sols modifica l'espai geogràfic de la ciutat sinó també les mentalitats dels habitants perquè finalment la frontera entre les dues vores del riu desapareix.
