Sa Lluna és teua!

Avui pensava estendre'm... em sento prou motivada com per deixar-m'hi la pell... també tinc força coses per explicar, d'aquella manera estranya amb què estic acostumada a explicar-me. La veritat és que fent un cop d'ull als meus escrits, a tots ells, no sé si algú m'ha acabat d'entendre, algú aliè a mi, a la meva vida, a les meves circumstàncies...

El cap de setmana passat vam anar al petit poble de Cèret, a França, que com cada any organitzava el concurs de sardanes més esperat de la temporada. És esperat perquè allà passem un cap de setmana: arribem dissabte al matí, hi estem la tarda, al vespre és el concurs, i la nit ens la passem de festa, i diumenge marxem un cop desperts, fent primer una parada per la platja.

Aquest any, però, ha estat diferent per mi: he anat amb gent diferent, he anat un dia abans, passant així dues (meravelloses) nits i tot plegat ha estat diferent... no sé ben bé què explicar, perquè si ho hagues d'explicar tot, doncs no acabaria, perquè han passat moltes coses... n'esmentaré només dues, especials (es podria dir) per mi:
-vaig conèixer un gavatxo molt "majo", que va resultar que jo pensava que s'estava rient de mi però nooooo! es veu que li vaig agradar i tot! xD
-em va trucar, sí, a les 3 de la matinada... anava (molt) borratxo... jo no li vaig agafar perquè no el vaig sentir, i com que havia eliminat el seu número, doncs quan vaig veure la perduda no sabia qui era, i vaig anar a preguntar-li, coses de la vida, al seu germà... en fi... al dia següent vaig veure'l... és difícil ignorar-lo, perquè sempre hi serà, d'aquella manera. Em sap greu que m'odiï tant, jo ho respecto, però no ho comparteixo...

Diumenge al matí, quan tots esmorzàvem al poliesportiu, va sonar una cançó i me la va dedicar amb la mirada, amb els gestos, amb tot plegat, crec que em va odiar amb totes les seves forces... aquí us la deixo, i me la dedico a mi, perquè un dia ell ho va fer.

Desaparece

¿Qué es lo que quieres?
Deja de jugar.
Niña me tienes ahí delante.
Estoy cansándome, déjame ya.
No queda nada por hacer.
Ya te has reído de mi bastante
y no lo vas a hacer ya más.
A tí se te ha cruzado el cable
y eso es lo que te pasa.

Desaparece, sólo espero no volver a verte
y si te encuentro ni me mires que no quiero cuentos.
Desesperado, has jugado
y te has equivocado.
Tú me has jodido, eres lo peor que he conocido.

Ya me he cansado, esto se acaba aquí.
Niña que te aguante tu madre.
Tú te has creido que te ibas a reir
pero ese plan no salió bien.
Vas a quedarte muy muy sola
yo me las piro ya de aquí.
Cabréate y ponte a la cola.
A ver qué dices, guapa.

Desaparece, sólo espero no volver a verte
y si te encuentro ni me mires
que no quiero cuentos.
Desesperado, has jugado
y te has equivocado.
Y me has jodido,
eres lo peor que he conocido yo.

Y eres lo peor que he conocido.
Eres lo peor que he conocido.

Desaparece, sólo espero no volver a verte
y si te encuentro ni me mires
que no quiero cuentos.
Desesperado, has jugado
y te has equivocado.
Y me has jodido,
eres lo peor que he conocido yo.

no puc:

parar de fer-ho, de pensar en tu, cada dia, cada instant, cada segon; deixar de pensar excuses per trobar-te, per veure't, per mirar-te, per sentir-te; odiar-te, ho provo, tinc motius, tinc paraules, però no tinc la força; no estimar-te, no sé viure sense fer-ho; tenir-te...

aviat ho faré, et demanaré la nit que no vam tenir, la que necessito tenir per tancar definitivament la porta que duu el teu nom, la que necessito per evolucionar, per deixar d'estar constantment estancada. la que necessito per demostrar-te que t'equivoques amb mi, que no sóc com et penses, vull saber què m'estic perdent i què no et vaig donar, vull...

bona nit.

He oblidat la teva olor

aquella manera teva de mirar-me

mentres em robaves un petó

He oblidat el teu tacte

quan m'acariciaves tremolós

quan ens vàrem fer aquell pacte

Però el meu cor segueix cridant el teu nom

dia darrere dia, tu tan lluny i jo...

tan perduda...

Ignoro si saps que no t'oblido, ignoro si tu m'has oblidat, dubto que em recordis, jo encara et tinc al cap...

(intent desesperat de fer un crit al vent i que tu, en aquell pont on se'ns va fer fosc, em tornis a abraçar)

L'u de maig del 2005 va ser el primer cop. Una mirada ràpida de "tu qui ets?" i una frase incoherent. Uns mesos més tard el destí i una confusió va fer que tornéssim a entrar en contacte."M'agrada la teva foto, és molt mediterrània". Una mica perduts teníem llargues converses a altes hores de la nit. Al juliol un encontre fortuït i una tímida conversa en un poliesportiu. Tots dos teníem altres coses al cap. Més converses nocturnes cada cop més freqüents. "Em dones el teu número de mòbil?" "sí, és clar". Perdudes de bona nit. Una nit, i una altra. Un tendre missatge de bon matí. Converses nocturnes, perdudes, missatges, i alguna que altra forta bategada. Vacances d'agost i una mica de fred a l'assumpte. Perdudes sorpresa i pocs pensaments. Tornada de vacances i un retrobament amb sorpreses. Una invitació per a un concert no aprofitada. Un aniversari. 18. Moltes perdudes una nit de Lluna plena. Més converses, més batecs... i petites papallones voletegen el cos. Primera setmana de setembre. Festes majors. Una nit de molt caminar, molt tremolar i molta il·lusió. Uns bons concerts i res d'alcohol. Fum, força fum. I amb la matinada el fred (i cames tremoloses). Llargues converses sobre la (maleïda) vida. Un petó a la front... i l'inici. Dues mans creuades fortament. Seguretat. Sentiment. Segona setmana de setembre i un concert i un aniversari. 23. Una nit màgica però difícil. Un error fatal. Més nits màgiques de Lluna plena dins un cotxe i tardes de música i de besades. Besades robades i delicioses, les millors mai tastades. Tardes de muntanyes i de passejos. I de pluja. Una platja, una nit. La més gran de les nits. El més gran foc mai encès. Octubre. Papallones i més papallones. Tardes de més música, d'estudis, i de gravacions. Un sincer amor. Novembre. Trencament. Dies inaguantables, mals de cap i llàgrimes. Música per recordar. Desembre. Desesperació incontrolada i una necessitada conversa. I un encontre. Un més... una lluita i una inevitable unió. Una inesperada trucada de cap d'any. Gener misteriós, entre núvols, i silencis públics, distant. Fatídic febrer. Trencament definitiu. Llàgrimes barrejades amb rancúnia, amb dolor, amb impotència, amb desesperació, amb culpabilitat, amb enganys i amb un llarg i amarg silenci. I de nou al maig. Milions de sensacions en un any intens. Una relació perduda que necessito recuperar. Cors trencats que no es curaran. L'esperança del record. Un amor encara calent. Un llunyà oblit.

El grup mallorquí Antònia Font ha editat el seu sisè àlbum, Batiscafo Katiuscas. Aquest darrer àlbum és molt i molt personal, amb una estètica a la qual ja estem acostumats però que no ens deixa de sorprendre, és un disc per escoltar amb tranquil·litat i trobar-hi tots els secrets amagats i els simbolismes de que està ple. Amb dotze cançons de durada oscil·lant entre els 2 i 3 minuts, és un disc que no es fa gens pesat. Han seguit amb els mateixos ritmes estranys i encomanadors i amb aquesta sensació increïble d'estar en un altre món (dins s'espaaai). No sabria pas quina cançó recomanar-vos de tot el disc, perquè totes són bones, però a mi, en especial, m'agrada moltíssim Tokio m'és igual.

A veure si ara començo a trobar el temps per anar escrivint de tant en tant, que aquest món es troba a faltar moltíssim! Ja sabeu, si us agrada Antònia Font, aquest disc no us decepcionarà!!

Heu pensat mai en la quantitat tan immensa de grups de música que existeixen? No heu pensat mai que potser creuant la cantonada un petit grup de barri assaja uns primers acords plens de força i il·lusions? De mica en mica vaig descobrint grups, cantautors, uns molt coneguts i d'altres poc o gens, uns fan música comercial i d'altres totalment alternativa.

Avui us presentaré l'escriptor, poeta i cantautor Roger Mas. Va néixer a Solsona enguany fa 30 anys i de ben petit ja inicià els seus estudis tant de música com d'instrument. Va guanyar un grapat de premis (Èxit, Altaveu, Enderrok, Cerverí...) i ha enregistrat quatre fantàstics àlbums: Les Flors del Somni (1997), Casafont (1999), roger mas & les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003).

Es diu que actualment està enregistrant el seu 5è disc. Us podria dir meravelles de la música d'aquest admirable Solsonès, us podria afirmar que cada cançó és una nova història que s'arrela a la següent formant una gran història explicada amb una veu peculiar i uns sons inesperables que inexplicablement t'endinsen sense escapatòria i sembla que un cop dins no vols sortir. Hi ha qui no entén la seva música i qui l'admira i l'escolta embadalit. Com a punt final dir-vos que segons diuen el seu directe és extraordinari i que tot el que fa al disc ho millora a sobre l'escenari, jo em moro de ganes de poder veure'l, o sigui que en quant tingui l'oportunitat ja us explicaré com ha anat. Aquí us deixo la lletra d'una cançó del seu segon disc Casafont: Cor pur

"De treballs de teranyines, vam sortir al sol de la tarda, com si la nit no portés l'alba, vam cremar-nos el capvespre, i a la nit, freda de rosada, va calmar-nos les ferides, d'aquell foc... I un joc d'albes va hostiar-nos perduts en un full de somni, tres mil fulles de tres branques, tancaren el sol per sempre, i la Lluna solitària el separà a l'un de l'altre, com la raó desfà el somni... Quan ens mirem ara la impotència s'ha fet reina dins nostre i voldríem abraçar-nos, car l'amor tenir per sempre, però no trobem la manera, varem perdre-la fa Llunes, en un llac... i el meu cor brut, va rebre el seu cos pur, i el seu cos brut, va rebre el meu cor pur, i vam unir junts la puresa, per damunt de teranyines, en un amor que avui es tanca com la llum de l'últim dia, quan fa mal tornar a néixer..."

A veure... us ho diré un cop, i NOMÉS un! Feu el favor de deixar-me en pau, oblideu-me, senzillament oblideu-me! Necessito respirar, i m'esteu asfixiant amb aquesta bombolla especulativa que m'esteu creant... no em vigileu, no m'espieu, no penseu què penso, perquè senzillament NO penso... I si us plau, abans de mirar els meus defectes, abans d'introduir-vos inexplicablement a la meva vida, i de regirar-la, i de profanar-la, mireu-vos a vosaltres mateixos i veureu que molts teniu força feina... És molt trist tot el que esteu fent... molt... molt...

"... i això no podia acabar amb una abraçada i una colla de petons, i tu ho sabies..."Avui definitivament una porta s'ha tancat mentre que una altra s'ha obert de bat a bat; i si els records no em deixen pas anar, la nova música sembla que m'empeny a seguir-la. I tots tres sabem què ha passat, i tots tres plorem. (Ells xiuxiuejen, em critiquen, fan i desfan, inventen sense parar, com una enfermetat). I resulta que m'agradava la teva olor, i els teus ulls. I com sempre ha d'haver-hi un perdedor aquesta partida l'has perduda tu... "I'm a loser". Són moltes hores, molts racons, moltes cartes, moltes cançons, moltes, moltes...(Segueixen criticant, mentint -mentre tu i jo mirem les estrelles-, perden el temps -però fan mal-)...molts, molts, molts silencis, molts viatges, molts sopars, molts concerts (bé, potser no tants...). Et regalaré mil besades i un milió de moments sota la foscor de la nit.

[L'altra dia al tren em vaig drogar veient com ells llums es trencaven xocant contra un vidre trencat amb tot un seguit de tessel·les que formaven un laberint on els llums es perdien entre les teranyines...]

I potser el destí ens ha dut pel mal camí, però és que resulta que ens estimem -i això el destí no ho pot controlar, i per tant, VOSALTRES TAMPOC- i si un dia necessito cridar, cridaré, i si necessito sentir la teva veu, et trucaré, i molt sovint em pregunto per què la gent té tanta poca feina, i per què la gent és tan envejosa, i per què, en lloc de mirar els meus defectes, no es miren els propis - que de fet, n'hi ha que en tenen un bon grapat-, i per què perdo tant el temps amb això... "va a ser imposible que olvide que existes..."

"... i em moro de ganes de dir-ho a tothom: sí, l'estimo, i què?"

*i malgrat el que pensis, no l'oblidaré pas, ans al contrari, tindré el teu record més viu que mai, per quan tornis... i em vinguis a cercar, t'esperaré... amb un grapat de paraules al vent i una mirada tendra

Prop d'un mes separada del meu ordinador... Fa uns 20 i pocs dies, es va posar malalt; cada cop que intentava fer-lo servir començava a tossir i no acabava d'arrencar del tot. Vaig decidir portar-lo al metge, però com de costum, em vaig equivocar de consulta i el senyor doctor, després de força discussions, li va fer tres neteges d'estòmac sense consulta prèvia... En resum: documents, fotografies, cançons... i aquell diari que vaig començar el dia del meu 15 aniversari... a prendre pel cul! Però com que no hi vull pensar, perquè em poso trista, finalitzaré aquesta petita explicació de la meua llarga absència que només he combatut amb petites connexions esporàdiques des de la sala d'informàtica de la facultat (sí! sóc universitària!).

Estranyament crec que en aquests pocs dies he canviat tota jo... els meus pensaments, el caracter, la forma de ser i de pensar... quan aconsegueixi aclarir què m'està passant, us ho explicaré (ben aviat).

Ai que m'oblidava... us he trobat molt a faltar! Espero poder tornar a endinsar-me en els vostres petits mons de nou...

Be My Baby
The Ronettes

The night we met, I knew I needed you so
And if I had the chance, I'd never let you go.
So won't you say you love me,
I'll make you so proud of me.
We'll make 'em turn their heads every place we go.

So won't you, please, (be my, be my baby)
Be my little baby, (my one and only baby)
Say you'll be my darlin', (be my, be my baby)
Be my baby now, (my one and only baby)
Wha-oh-oh-oh.

I'll make you happy, baby, just wait and see.
For every kiss you give me I'll give you three.
Oh, since the day I saw you
I have been waiting for you.
You know I will adore you 'til eternity.

So won't you, please, (be my, be my baby)
Be my little baby, (my one and only baby)
Say you'll be my darlin', (be my, be my baby)
Be my baby now, (my one and only baby)
Wha-oh-oh-oh.

So come on and, please (be my, be my baby)
Be my little baby, (my one and only baby)
Say you'll be my darlin', (be my, be my baby)
Be my baby now, (my one and only baby)
Wha-oh-oh-oh.

(Be my, be my baby), Be my little baby.
(My one and only baby), oh,
(Be my, be my baby), oh,
(My one and only baby), wha-oh-oh-oh-oh.

Ho sé, ho sé... la cançó és de l'any de la quica però... algú avui m'ha fet tornar-la a sentir i ho he volgut compartir amb tots vosaltres! Visca la vida! I la música! I l'amorrrr!!

Obr es ulls, m'enfil en es balcó i... sé volar

parla adreça't gita't embriaga't imagina acaricia ix canta abraça xiscla viatja brama gaudeix interpreta saluda anticipa't tafaneja escolta col·labora estudia barrina endolceix tria solidaritza't acull xerra etiqueta opina enraona xiuxiueja pensa comparteix xiula evoluciona apassiona't vacil·la xala frisa prefereix madura demana creix somia xateja menteix recita llegeix mofa't construeix estima escriu descobreix compon practica menja emmara't guaita integra contrasta enamora't crida brinda regateja manifesta't al·lucina treballa rumia respira rondina recicla independitza't lluita ... FES-HO ARA!!!

Quasi uns quinze dies d'absència, de relax, de llargs viatges amb cotxe, de vesprades passejant vora la mar, d'esmorzar, dinars i sopars poc lleugers, de llits aliens, de llengües estranyes, de somnis dolços i els pitjors malsons, de paradisos amagats, de contes, balls i festes tradicionals, de pluges cantàbriques, d'aires refrescants, d'enyorança, massa enyorança, de llargues trucades... dies en què he imaginat mil històries només mirant un vell vaixell abandonat, mirant com jugaven aquells nens a la sorra, mirant la vella àvia sempre asseguda a la cadireta destrossada pels anys.

dies, també, plens de la millor música possible: glissando, oprimits, pirat's sound sistema, fora des sembrat, ja t'ho diré, la carrau, mesclat, sva-ters, la gossa sorda, skafam, màitip's, odi, obrint pas, stereolab, oasis, cris juanico, albert pla, fermin muguruza, pink floyd, queen, deep purple, the alan parson project, led zeppelin, supertramp, dept, la kinky beat... i segur que me'n deixo molts més...

he tornat amb una caixa plena d'esperança, de força, de decisió, de futurs projectes, de (bons) somnis; plena també d'una llista de coses per fer, per acabar (les que vaig deixar a mitges) i per començar de nou.

i he perdut una caixa on duia rancúnies passades, gelosia (maleïda!), tristeses, crits, plors, maldecaps...

" On (no) hi ha espontaneïtat, (no) hi ha plaer "

avui obro divuit portes, i no en tanco cap; bec divuit gots de xampany que alcen mans amigues; m'emprovo divuit samarretes amb estampats de tots els colors; ric divuit vegades perquè sí; sento divuit canços que em recorden el passat; llegeixo divuit felicitacions que m'emocionen; sento divuit trucades que esperava impacient; ploro divuit cops per la gent que no hi és; somric contenta del meu present; envermelleixo divuit cops cada vegada que ell em somriu; corro per divuit carrers per on mai havia anat; t'abraço divuit cops; et beso divuit cops; i et torno a besar...

(fèiem goig, abraçats davant la pluja d'estels sota la mirada estranya d'aquells estrangers, sense pensar en res, només sentint el suau vaivé de les onades rebels...)

Tan de bo m'esperi...

Tan de bo aprengui a estimar-me'l com ell m'estima a mi...

Tan de bo l'oblidi...

Tan de bo oblidi allò que no ha passat...

Tan de bo em perdoni...

Tan de bo es decideixi abans no sigui massa tard...

Tan de bo em decideixi jo mateixa...

Tan de bo pogués deixar de plorar...

Diuen que el temps posa les coses al seu lloc... jo crec que som nosaltres qui les hem de posar.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• links
• Administració

«	Novembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30

• Desaparece
• avui no puc
• ( ( ( S i l e n c i ) ) )
• 1r aniversari
• Antònia Font
• Roger Mas
• MANIFEST PRIMER
• To the End
• de nou somiant...
• Pessigolles a tot arreu

• General [33]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom