Benvingut al tren dels projectes perduts...

Marca una meta. Ha de ser alguna cosa insignificant en si mateixa, i únicament requerirà l'esforç de trencar la rutina asfixiant, o eixa espiral de despropòsits en les que de vegades caiguemn i que ens acaba superant.Deixar de predre el temps cara la televisió, deixar de picar entre hores, etc.

I aconsegueix-ho.

Assolir aquestes xicotetes probes et retornaran la confiança en tu mateix.

Un oblit pot tindre de vegades consequències.Una somrisa baix una mirada sincera, sobretot quan enfront hi ha dos ulls esperantho.

És el que tenen els amnèsics.O tal vegada no es tracte d'un problema de memòria, sino de cervells visionares que miren pel futur. No sé què és més preocupant.

La tardor és la temporada en la que ens transfigurem , ens convertim en una distorsió d'allò que no som .
Obrim parcel·les oblidades de nosaltres i en tanquem d'altres. Això permet l'exploració i la introspecció màximes, aconseguint tot d'una un laberint de sensacions. I dic laberint perquè fàcilment podem perdre'ns fins no saver ben be on queden les nostres neurones sensorials.
Les llums urbanes, l'aire humit i perfumat de la pluja recent , el renaixement després de cada tronada, les boques fumejant mandrosament, el fred excitant i salobre.
Ací algunes persones desemvolupem una especial connexió entre l'oida i el cervell, multiplicant la sensibilitat.
Així podem flotar, somiar, i pensar. Tal vegada donem amb la via adequada, o tal vegada tot ens duga al fracàs més absolut. A mesura que els peus s'enlairen, les expectatives augmenten i la llum ens va modelant internament.És el moment de la irrealitat, ens projectarem en forma de projectes que romandran a aquest caldo de cultiu maurant fins l'oblit definitiu.
Ara cal perdre's a u mateix, deixar-se dur per nova música, comprar plantes noves, deixar que la plutja et colpeje nuet, viure urb i natura caminant a la vegada. La ment volarà desbocada i borratxa. I nosaltres ballarem al seu son mentres dure l'estació, arreplegant les restes de la seua estela quan torne la tranquilitat.
Sense dubte, alguna cosa haurà sigut alterada dintre nostre. Més prop, més lluny de la nostra definició. Més difusa , més evident, més particular, amb noves branques fins aleshores desconegures ... És el canvi, és l'avanç. És la tardor.

---

Una vesprada plujosa a la tardor

Una part de mi es sent atreta per tu.

Però és la part més buida de sentit i de consistència.

Tot i que de vegades es creu corpòria tu i jo savem que no ho és.

Sempre haurà haver pogut ser tot perfecte a eixa dimensió. La que tu i jo coneguem.

Tot se m'asemblava a una trepidant novel·la d'introversió.

Hi ha pel·lícules que "arriben".Nòmades és una d'elles,sens dubte.

Té eixa estranya sensibilitat quasi conceptualista (sense ser-ho) de les escenes en que els personatges no necessiten parlar per transmetre.I aleshores t'identifiques.Mentre el personatge s'identifica al contexte que el rodetja tu t'identifiques amb ell.

De la mateixa manera que tu mai saps si el personatge creu estar en eixe moment al món oníric propi o al món real , que es creuen en nombroses ocasions a la pel·lícula.

Després et colpeix amb dures imatges . Té punts inequívocs amb Irréversible (Nòmades és anterior),  l'ús de la violència, a l'ús de la música ,fins i tot el tema principal de Bethoveen és el mateix.

Aquest és altre punt, la banda sonora és exquisita,no té grans moments però és realment com un element més de la pel·lícula i contacta amb l'espectador.

No és la millor pel·lícula del món,però es suggerent.I ,a més, és espanyola, ací es fan bones pel·lícules al cap i a la fi,no cal anar-se'n molt lluny per veure cine experimental i de qualitat.

 (Segueix)

Obtenim l'equilibri.Un poc de tot.La major riquesa.
Creixement i a la deriva.En terra de ningú.Ningú a qui mostrar-la.

Mentrestant: Tortoise - It's all around  you (la cançò,no el disc).

 (Segueix)

Hui tens davant tota una mar.Darrere tot un desert.

Demà t'agafaras a corcades i expertes fustes per sobreviure.Cobertes de projectes que a poc a poc s'empapen d'aigua salada i coenta.

Demà hauran desaparegut i t'enfonsaras.Avançaràs sense espenta junt milers com tu,una massa lànguida i amorfa.Eixe serà el teu objectiu i el teu si.No hauràs sabut defendre't.

En plens examens el meu cervell està hiperreflexiu.El meu cervell actiu i descontrolat és perillós perquè es posa a PENSAR sense el meu permís. Així que estic hiperreflexiu en plens examens . És perfecte per tombar tota idea o situació, tot és desmuntat , tot se'm ve avall.

No sé ben be què vull d'aquest altre blog.Segurament l'he fet per a escriure en català únicament.Al meu blog no vull escriure exclusicament en català perquè hi ha lectors de la resta d'espanya.

Aixií que no se el que posaré ací de moment.De moment els examens m'impediran posar res.