Impediments Estèrics

Ahir vaig fer una de les coses que una dona ha de fer com a mínim un cop a l'any, i no, no és depilar-se (tot i que d'això ja en parlarem un altre dia). Senyors meus, ahir vaig anar a la perruqueria a tallar-me les puntes, un concepte bastant abstracte i que es fa difícil d'entendre per part de les talladores de cabell.
Quan vas a tallar-te les puntes passa el següent: tu li dius "no em tallis massa" i ella t'ho escurça més de 4 dits... es veu que a l'acadèmia de perruqueria no els van explicar el concepte "puntes" o bé aquell dia no va anar a classe... (i això ho dic amb tot el carinyo a les treballadores del gremi). (Segueix)

Sí, he tornat. No és un retorn tan esperat ni tan significatiu com el del President Tarradellas el 1977 (a mi no em cal sortir al pati de casa meva a cridar: blocaires de Catalunya! He escrit un pooost!!!!), però, què coi! A mi em fa il·lusió i n'estic ben orgullosa.

Us preguntareu el per què he decidit tornar a escriure (de fer vaig escriure ahir un, però és aprofitat d'una feina de la universitat...), doncs per una raó ben senzilla, perquè m'ha vingut de gust, tant com el cigarret després d'un bon polvo o com una cervesa ben fresca a les 5 de la tarda en ple mes d'Agost, o fins i tot tant com una caixa de Ferreros a les 3 de la matinada quan estàs embarassada de 5 mesos i fas aixecar al marit per a que vagi al Open Cor de la cantonada a buscar-la.

 (Segueix)

Per mi, llegir és un plaer. Suposo que, el fet d’haver après a llegir abans que a parlar i la “mania” del meu avi a regalar-me llibres sovint, ha aconseguit que la lectura i jo siguem molt bones amigues.
A casa meva sempre hi ha hagut molts i molts llibres, de cuina, tebeos, còmics, novel•les; sobretot novel•les d’intriga i policíaques, que són les que li agraden a la meva mare, jo , en canvi sóc més de ciència ficció i aventures.

Un llibre m’acompanya en tots els trajectes en transport públic que faig al dia, que no són pocs. Quan un llibre m’enganxa de veritat, he arribat a passar-me de parada i haver de tornar enrere, però això significa que tinc més estona per llegir.

 (Segueix)

‘El árbol del bien y del mal’ de José Manuel Esteve és una novel·la que reflecteix les característiques més significatives de l’educació a Espanya en temps de la dictadura franquista, a partir de l’evolució del personatge principal, el Pablo Campos, un noi innocent de 5 anys que comença els estudis de primària en una escola religiosa.

Si us plau, mireu aquest vídeo i feu-ne difusió.

Estanislau Verdet i els Cantimplores Marramiau - Numa Numa Yei 

Una sèrie de circumstàncies fan que en aquests moments només pugui dir una paraula...

Llef!

“Feina d’educar” de Josep Maria Puig Rovira és un llibre concebut a partir d’un estudi etnogràfic durant tot un curs en una aula de quart de primària.
El senyor Puig, dia rere dia, va estar observant el que passava en aquella aula centrant-se en l’estudi en concret de l’educació en valors.

Aquest tipus d’educació és una tasca que duu a terme la mestra, la Maria, que al llarg del curs i a través de diferents formes de treballar, anirà ensenyant als seus alumnes valors com la responsabilitat, la cooperació o el fet de conèixer-se a un mateix, entre altres i com a exemple.

Bona nit gent! Sí, he tornat només per posar-vos un petit vídeo del que va ser el concert de The Divine Comedy el dissabte 30 a la Sala Razzmatazz.

En condicions normals hauria d'escriure un post, comentant el concert, fent una crítica objectiva però resulta que la nena no té temps. Així que remenant per aquesta gran pàgina que es el YouTube he trobat un resum de 5 minuts del que va ser l'actuació del Neil Hannon i la seva colla a Barcelona. Jo, no tinc paraules...

De pas, aprofito per donar les gràcies a la persona que ha fet el muntatge del vídeo, és un bon resum.