El que s'asseu al racó dret de la classe bruta li va dir banyut a un pobre alumne que havia estat un mes sense venir i sembla que la seva parella ho va aprofitar per omplir-se la gola de correguda de tots aquells cremats amb cabells de punta i samarretes d'un nen. Però el banyut encara va tenir el valor de dir que no li venia de nou, que cada dissabte feien trios amb la mare del del racó i que mirant-li el cap, no li estranyava la gran amplada del cony per on havia de fotre-hi dos fal·lus de plàstic a part de la seva perquè notés alguna cosa.
(Segueix)-El curs em va molt
malament, tiu.
-Si, a mi tampoc em va
massa bé…
-No n’aprovo casi cap i
muns pares em matxaquen continuament.
-Ja en som dos.
La porta del racó
grinyola. Entren dos homes. El pixum que corre pel seu costat amb grumolls de
merda omplen l’habitació amb la seva pudor àcida. Les rates venen expressament
per veure-hi i empassar-se, dificultosament, algun escarabat. Del sostre, gotes
de líquids diversos cauen constants i persistents fins a la bogeria omplint
l’estança d’humitat corrosiva. Allí dintre no existeix el color, ni una sola
finestra, ni una escletxa que empenyi fils de llum, ni una miserable espelma.
-Ah si? Què
has menjat?
-Unes torrades
amb pebrot escalivat, bistec i carnsalada.
-Mmmm… que bo
-Però… el bacon era semblant a una anxova…
-Coi
-I amb el
pebrot i el pa torrat semblava una espardenya…
-Que bo,
doncs.
-Si, però si
semblava una espardenya, llavors havia de tenir gust de formatge, per tot el
tema peus i això, saps?
-Clar, clar…
-Llavors què
vol dir això, que m’he fotut una torrada amb bistec, carnsalada i pebrot
escalivat que costa molt de fer perque tingués gust de formatge?!!