L'Ingenu

Vaig ser el seu company per primera vegada parlant per telèfon amb un fuster que no podia entrar a casa seva.

Avui a les 19.26 comença la primavera. Ho han decidit els astrònoms, déunostrussenyor i les formigues. Quan he arribat a casa me n'he trobat dues passejant-se per sobre el pedrís. Les dues prim(av)eres.

Fer l’amor amb ell és molt emocionant. No saps mai si serà el clau del segle o un desastre estrepitós. Ben lluny la sexologia more geometrico demonstata!

Quantes parelles voldrien tanta emoció en el seu tàlem?

Aquesta tarda, xuclant un tetrabric de Cóctel de frutas amb un contingut de fruita mínim garantit del 50%, pensa en totes les vegades que podria haver mort i no ho va fer. Altres vegades, els esforços per mirar-se de cara la seva pròpia fi el recompensen amb una dosi d’optimisme gairebé cristià.

Dona, treu-me de sobre aquesta insígnia;

ja no em serveix.

S’està fent fosc, massa fosc perquè jo hi vegi.

Em sento com si truqués a la porta del cel.

El revisor del tren m’ho diu en veu baixa. M’ho diu en veu tan baixa que sembla que no vulgui que el senti ni tan sols jo. Ho diu perquè ho ha de dir, perquè es veu obligat a donar-me una explicació però sap que se la juga, que jo podria ser un d’ells i amb el seu comentari apologètic s’estaria sentenciant.

plat de patata i bròquil (el bròquil que vam comprar fa un mes al mercat i que havia de ser verd perquè si no ja no era bròquil) cuits al vapor de manera que no perdin ni aliment ni consistència, una botifarra ni poc ni massa cuita, ni poc ni massa punxada, ni poc ni massa salpebrada, la maonesa (jo, de la maionesa, per gran escàndol de les ments lingüísticament benpensants, sempre n’he dit maonesa, perquè estic convençut que va ser un maonès emigrat a Florida qui la va inventar i després la va comercialitzar allovertheworld) consistent com una argamassa (això diria que és Guimerà),

tot plegat no és el meu plat preferit si no és que

avui m’he despertat abraçant-te i ens hem llançat a galopar damunt del teu cavall de cua grisa perseguint trens boscos a través i m’he barallat amb una fuga de Bach, unes hores més tard, en una altra punta de país, i he arraconat, amb les espatlles, l’aigua de 20 piscines per agafar gana i arribar finalment a aquest

Passaran les tardes i els segles i l’última pregunta, la pregunta moral per excel·lència, serà sempre què he de fer? Moral per excel·lència. Hàbit i ètica. El costum i la màscara. No hi sabré donar mai una resposta concreta. Tan sols aquest balbuceig dels ulls quan aquest matí et mirava i et deia que sí però no, que ja ho sabia però no ho volia.

Del primer dia que vaig ejacular en recordo amb precisió la llum i les olors, l’època de l’any i les textures. No en recordava, en canvi, aquell neguit que aleshores em va pujar de les profunditats de mi mateix i que no m’havia tornat a visitar fins ara. Sé que era mitja tarda i feia sol. El desig, en mi, sempre ha estat quelcom visible, gairebé diria ostensible. Detesto fer l’amor a les fosques, si no és per penetrar-te a la insabuda i de matinada, mentre dorms. Per això, suposo, el primer cop que la meva esperma va voler respirar ho va fer en una hora amable i lluminosa.

Vaig arribar a la Vila de C avui fa dos anys i sis mesos. Jo no hi venia, no hi havia vingut mai ni tenia tampoc la intenció de venir-hi. Senzillament m’hi vaig trobar. On jo anava era a B però aquell dia em vaig adormir i quan em vaig desvetllar el tren deixava enrere, seguint amb disciplina el seu moviment uniformement accelerat, l’estació de B. Davant l’evident impossibilitat de fer marxa enrere i després de desestimar la histèrica opció d’activar l’alarma, vaig deixar, resignat, que el tren em portés fins a la propera estació, que va resultar ser la de la Vila de C.

Em deleixo perquè arribi el dia que ens diguem adéu. Curulls l'un de l'altre, serem tan rics que ja no ens caldrà ser-hi per recordar-nos que hi som, que ens som.

No escriu tothom qui pot, sinó qui ho vol.

No s’escriu per necessitat, ni per capacitat, sinó per tenacitat.

Escriure vol dir escriure.

Escriure cartes.

Escriure blocs.

Escriure versos infantils que un dia creixeran i seran bons.

Escriure subtítols.

Escriure la llista de la compra com qui fa un poema,

encavalcant els iogurts

naturals i el paper higiènic.

Escriure’t.

Escriure sobre el teu cos.

Escriure’ns cada dia una carta, tu des de Barcelona i jo des de Roma o Montréal.

Escriure’t quan acabo de fer l’amor amb ella per dir-te acabo de fer l’amor amb ella però volia fer l’amor amb tu.

Escriure a mà.

Escriure amb els ulls.

Escriure amb els ulls tancats.

Escriure amb esperma.

Escriure amb fum.

Escriure amb els dits.

Escriure amb odi.

Escriure en català.

Escribir en castellano.

Écrire en français.

Writing in English

Scrivere in italiano.

In rusticam linguam latinam scribere.

Escriure ces trencades i eles geminades.

Escriure perquè em llegeixis.

Escriure per entendre alguna cosa.

Escriure per deixar de fumar.

Escriure per donar pel cul.

Escriure per ganes d’escriure.

Here comes the sun, here comes the sun

And I say it's all right

Little darlin' it's been a long cold lonely winter

Little darlin' it feels like years since it's been here

Here comes the sun, here comes the sun

And I say it's all right

Little darlin' the smiles returning to their faces

Little darlin' it seems like years since it's been here

Here comes the sun, here comes the sun

And I say it's all right

Sun, sun, sun, here it comes

Sun, sun, sun, here it comes

Sun, sun, sun, here it comes

Sun, sun, sun, here it comes

Sun, sun, sun, here it comes

Little darlin' I feel the ice is slowly meltin'

Little darlin' it seems like years since it's been clear

Here come the sun, here comes the sun

And I say it's all right

Here come the sun, here comes the sun

It's all right, it's all right

(Per ser escoltat en la versió de Nina Simone, of course)

El temps em dóna la raó. Si aquests últims dies hagués fet sol i ara mateix no regalimessin milers de gotes d'aigua per la finestra de l'estudi, no sabria digerir aquesta manca de correspondència entre les alegries del temps i els quilòmetres que ens separen. A mitja setmana deixarà de ploure. I tot serà diferent.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• links
• Administració

• Ambigú
• Primavera
• Ai, si no fos per la... incertesa.
• Còctel
• Truc, truc, truc
• Ens vigilen
• Delicatessen
• Sèrie DIEC: greites jits
• Kategorischer Imperativ
• El desig entusiasta

• el fil [21]
• el minotaure [17]
• ariadna [26]
• el laberint [8]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom