Escoltant França I

Entre les moltes coses que escolto aquests dies m'ha vingut la tendencia d'escoltar música en francès (no house), trànquil·la i melòdica:
- Carla Bruni amb el seu album Quequ'un m'a dit, reconeixereu la cançó que dona titol a l'album perquè és la de l'anunci de Nescafe. Me'l va recomanar una amiga, i ha despertat aquesta tendencia a la música en francés. El seu estil és el de cantautor, el de guitarra clàssica, veu i poca cosa més (aixo em sona). Per cert, és italiana la noia.
- Emilie Simon amb el seu album Emilie Simon, d'un estil més oscur, més depriment que l'anterior i molt més electrònic. M'encanta, ja l'havia escoltat abans que la Carla Bruni, i m'agrada més, s'apropa més a la música que escolto. Aquest album això si, te alguna canço en anglés. S'ha sembla una mica a la Tujiko Noriko que ja vaig comentar aqui fa un temps. He escoltat també un altre album seu: La marche de l'empereur, però no m'agrada tant com el primer. Aquesta si que és francesa ;).
Un altre dia us comento un parell més.




Afegeix un comentari

 authimage