Només hi ha deu tipus de blog: els altres cinc
Es confirma una vegada més que parlar de blogs al blog provoca expressions de disgust i tedi exasperat en uns quants, confusió en uns altres, i un grandíssim interès entre una majoria silenciosa, que és com interpretem l’increment dràstic de visites i la pujada als rànkings de lamevaweb. Per tant sembla que la curiositat és el més fort de tot.
En aquest post completarem la tipologia del post anterior amb cinc tipus més de blog. Abans intentarem respondre col·lectivament als comentaris al primer post i reaccions com aquesta o aquesta altra, a través de quatre precisions prèvies.
1.
Part del problema potser ve del to de la introducció al post anterior, que és innecessàriament provocador. Però no és és cert: proposant tipus de blogs no pretenem acabar amb la il·lusió d’individualitat original que pugui tenir el blogger. El que pretenem és definir categories prou flexibles com per donar cabuda a la varietat individual, i prou concretes com per explicar les diferències òbvies de contingut entre un blog
i un altre.
2.
Una altra part del problema és que “classificació” i “categoria” són paraules lletges com “memorització”, “disciplina”, o “autoritat”, en oposició a paraules guapes com “creativitat”, “lúdic” o “sostenible”. És un exemple més de la degradació cultural que ha provocat la pedagogia moderna, i hem de tenir-lo present.
Què hi farem, es veu que hi ha gent que no ho pot evitar. Senten “categories” i es pensen “ens tancaran en categories”, i s’imaginen cel·les patibulàries amb un matalàs, una galleda i un finestró. Però és una impressió equivocada: no n’hi ha per a tant.
3.
Pretenem donar una idea representativa del blog en qüestió en un moment donat. Ni pretenem explicar tot el blog amb una categoria, ni pretenem que el blog en qüestió sigui sempre allò. El Joan i mig deia que no sap si el seu blog tendeix a actualitat o a societat, i que una cosa serà on et posis tu i una altra on et posin els lectors. En el mateix sentit el Niqmad veia posts seus en més d’una categoria.
Tot el que podem dir és que és al blogger a qui toca fer l’exercici d’autonàlisi: saber on vol estar i on està a cada moment, i saber que, si li ve de gust, pot provar de canviar quan vulgui.
4.
Demanem que la classificació dels blogs sigui entesa com un mapa dels antics: feien servei al viatger, però arribava un punt en què els topògrafs deixaven en blanc el terreny inexplorat i hi escrivien “terra incognita”.
No pretenem cobrir tota la blogosfera perquè no ho creiem ni possible ni desitjable. Tot i que proposem una última categoria miscel·lània, per a encabir tot el que no entri en cap altra, sempre quedarà la inexplorada terra incògnita i per tant, afortunadament, marge per a la sorpresa.
-----
Fets aquests aclariments podem entrar pròpiament en matèria. Hi ha deu tipus de blogs, els cinc vistos al post anterior, més els cinc següents:
6. Personal
Aquí la clau és l’ànima sensible del blogger. Hi
ha veus eternament adolescents, a penes elaborades, com la Donot,
i hi ha veus més refinades com la Marlene, Realitats i miratges
i Gotes d’Isnel. El tema de
centenars de posts sembla ser “avui tinc un mal dia”. La Donot deia “he passat
una nit horrorosa”. La Sàlvia:
“Potser teniu un dia mes clar vatros!”. Per la mateixa regla de tres, el tema d’uns altres centenars de
posts pot ser “avui tinc un bon dia”.
Hem notat moltes veus femenines en aquest àmbit. Les dones expressen millor sentiments i estats d’ànim: els agrada fer-ho, i els blogs són un mitjà més. Els blogs idiosincràtics escrits per nois tendeixen a ser més descordats, alternen més marcadament moments dràstics i lírics: hem vist El declivi de Niqmad, Iósódéu i Club de la Bohèmia.
Ah, per cert: convé no oblidar que pot ser tot mentida. Aquí anem parlant alegrement de blogs escrits per nois i blogs de noies, però la veritat és impossible de comprovar, i per tant irrellevant. Un noi es pot fer passar per noia per a inventar-se un diari íntim que sembli autèntic, o introduir ficcions en el diari íntim, i així successivament.
7. Eròticosentimental
Es dirà
que són un tipus de diari personal, i és cert. Però els blogs
eròticosentimentals són un cas especial, perquè els treballs de l'amor i el sexe ens interessen molt a
tots i a totes, i al cap a la fi la pornografia és un gran motor d'internet.
Per tant no és
estrany que El diari vermell sigui
el blog revelació de la temporada. Qui l’escriu diu ser una noia jove. Tot i
fer servir sovint la paraula “penetració”, es queda en la superfície de la
cosa. No té gaire imaginació ni un idioma de qualitat, però els mascles
heterosexuals que la llegiu pensareu que voldríeu conèixer-la i convidar-la a
sopar. I quan demanés una cocacola light amb la daurada a la sal us
provocararia tendresa o avorriment, segons.
De la Ninotchka, en canvi, solament podríem dir: “això és una dona!”. El blog és l’equivalent al colobrot dins la blogosfera catalana: des de fa quasi un any seguim ara amb inquietud, ara amb alegria, el dolor i el plaer que li provoquen els homes que l’envolten.
L’advertiment que hem fet per per als blogs Personals, sobre la impossibilitat i la irrellevància de distingir veritat de ficció, en aquest cas val encara més, perquè ja se sap que quan es parla de sexe tothom menteix.
8. Local
El blog
local es pot imaginar com una derivació de la premsa local: notícies del poble,
pel poble i per al poble. Això tan català, i tan còmic, del xovinisme de campanari: el món és meu poble. Per exemple, hi ha un blog sobre Badalona.
9. Organitzacions
Tota
organització digna del pa que menja té un entorn, format per una comunitat, i
un blog és una eina que pot contribuir a mantenir viva la comunitat. Aquí tenim
des dels Policies Progressistes fins al Club de Hoquei d’Igualada. Perdoneu que
no posem vincles, feu servir el Google si us interessa moltíssim, però amb aquests
blogs només estem suposant el que són a partir de títols aparentment obvis.
10. Miscel·lània
És, per
dir-ho així, la vàlvula de seguretat de tot aquest tinglado de categories descriptives. És allí on ha
d’anar a parar tot el que no trobi un altre lloc. Per tant, ja veieu que és el
lloc on realment hauria d’anar el TdQ,
que és únic i insubstituïble i per això agrada tant a tothom.
Parlant de sexe tothom menteix? Però si jo tinc 20 cms! Hehe.
Publicat per Sergi — 17 Gen 2005, 00:51
Veig que has sabut rematar bé "la faena". Només un petit incís: et proposo afegir un altre adjectiu [triadjectivació] a TdQ: únic, insubstituïble i... improstituïble!
Publicat per TdQ — 17 Gen 2005, 00:55
No et tenia controlat/da però he fet un vol per aquí i m'ha agradat molt el que hi he trobat (que costa, enmig de tanta merda cibernètica: podries haver afegit una categoria de bloc que fos el merdablog... però això potser ja ho va fer en TdQ en la seva classificació de fa dies. N'hi havia tants que no ho recordo.
Publicat per Voltaire — 17 Gen 2005, 01:14
Tot i que ja sé —així m'ho vas dir— que no es mereixen, vull donar-te altre cop les gràcies. Afegir-hi —com has acabat fent— els corresponents vincles, m'ha permès de fer un passeig molt enriquidor en quant a conèixer una mica aquest nou mon. Davant del desconegut, sempre va bé poder gaudir d'un guia experimentat.
Publicat per El Pensador — 17 Gen 2005, 08:12
Gràcies, TdQ: "improstituïble", sissenyó! ja sabia jo que em deixava alguna cosa. / / /
Voltaire, m'agrada el teu nick. Voltaire és un dels meus ídols, tinc una foto seva a l'escriptori (de veritat). El problema del que dius és que tots som el merdablog d'algú altre. / / / Pensador: estic content d'haver-te estat útil, ara m'agradaria que algú em portés la contrària, però no tindré aquesta sort. / / / Sergi: només 20? Ets modest i bon noi fins i tot mentint.
Publicat per Antoni — 17 Gen 2005, 14:13
És Ourada, no daurada. I molt millor el Llobarro, on vas a parar!
Publicat per Gourmet — 17 Gen 2005, 19:11
daurada
[de daurar]
f 1 ICT Orada.
2 ORNIT Gènere d'ocells de l'ordre dels caradriformes...
orada
[1324; del ll. aurata, íd., der. de aurus 'or']
f ICT Peix de l'ordre dels perciformes...
ourada
Vegeu la llista de paraules coincidents amb ourada i/o les més properes:
Publicat per Antoni — 17 Gen 2005, 19:29
Font: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
Publicat per Antoni — 17 Gen 2005, 19:30
Ah, ehem, d'això... et contesto des del Club perquè encara no sé com va això dels Trackbacks.
Publicat per Bohemi — 17 Gen 2005, 22:42
Un altre trackback manual o retroenllaç
Publicat per Mor — 17 Gen 2005, 23:39
Bé, veig que he sortit prou ben parada, perquè tot i que m'hauria agradat que Cartes a Marlene hagués sortit a la categoria eroticosentimental, dius que té una "veu més refinada". Depèn d'amb qui es compari, no és tan difícil, tampoc, així que tampoc no faré cap festa per celebrar-ho :)
I per cert, ara que les Cartes s'han acabat, potser pots afegir una nova categoria de blocs on hi càpiga el Nocturs. O també el trobes sentimentaloide?
Publicat per bel — 18 Gen 2005, 16:26
Bel, et dec haver llegir poc: si tu creus que Cartes a Marlene és un blog eroticosentimental, aleshores ho és mentre no es demostri el contrari. Què vols dir, que s'ha acabat? I després no sé què és el Nocturs, potser em podries enviar el vincle.
Una cosa més, el sentimentalisme o el no-sentimentalisme no crec que sigui un tret suficient, p.ex. un diari personal pot ser més o menys sentimental i no per això deixar de ser un diari personal, etc.
Publicat per Antoni — 18 Gen 2005, 18:05
Els blogs els escriuen persones i persones només hi ha de dos tipus: Bones persones i dolentes persones.
Les categories i les classificacions són més simples, i la identificació més senzilla
Blogs de bones persones i blogs de persones dolentes
Publicat per Francesc — 18 Gen 2005, 23:30
Hola! Algú m'ha dit que el meu comentari sonava (es llegia) borde. No és estrany, perquè sempre m'han dit que ho sóc... Però ho deia tot molt contenta, m'ha fet il·lu sortir aquí (ai, l'ego!).
"Les Cartes s'han acabat" vol dir això, que ja no n'escric més. I el Nocturns és un altre lloc on escric ara. Amb ganes de donar-hi un altre aire i que qui hi vingui hi vingui exclusivament de bon rotllo.
El trobareu a http://nocturns.blogspot.com
Sort, i gràcies!
Publicat per bel — 19 Gen 2005, 13:59
Bel, poc després del teu comnentari anterior vaig veure que parlaves del nou lloc on estàs ara. No, no el trobo sentimentaloide, i estic entre els et dirien allò de "et seguiré allí on vagis".
Publicat per Antoni — 19 Gen 2005, 22:35
Caram! La pròxima vegada que algú em pregunti per què escric un blog, li diré que va molt bé per a l'ego ;)
Publicat per bel — 20 Gen 2005, 16:04
Sóc nova en aquest "món del blog",per tant,he vist poc i seguiré veient poc però em sembla que el què intenteu és fer un ànalisis generalitzat?és impossible som animals pero del que ens diferencia de la resta és que pensem,amb això vull dir que els animals els podem classificar però nosaltres pensem i això no és el mateix.Cada dia que passa cadascú sap algo nou, i aquesta petita novetat ens pot fer modificar tot.On voleu arribar?A classificar pels interessos que sembla ser que promou cadascú per la web?Estaria bé si cadascú sempre ho mentingués però no serà així sempre per tant...
TDQ per què vols que et duguin la contraria?
No m'agrada escriure i no sé explicar-me molt bé, és a dir, que sinó m'heu entés m'ho dieu que intentaré explicar-ho d'una altre forma.I a més a més sóc de les que li agrada escoltar però no comentar perquè no és el meu fort però la veritat que entre tots heu fet que m'atraigui aquest tema.
Publicat per Primi — 22 Gen 2005, 00:45
Primi, el que es pretenia era explicar diferències evidents entre per exemple un blog que és un diari personal o un que parla de literatura. Els blogs tenen un contingut o un to predominant que permet agrupar-los en categories. No hi pot haver massa categories massa detallades, perquè el blog no és una realitat TAN estable, però tampoc massa poques ni massa vagues, perquè no ens servirien de res. Vam dir-ne deu, però des del primer moment vam dir que podrien ser-ne nou, o dotze. Les categories de blogs les oferíem a un debat públic, però no va interessar ningú, tot i que els dos posts van ser molt llegits. És clar que la gent va canviant, però també hi ha blogs molts estables. Vam dir també que cada blogger havia de saber què fa, entre altres coses. Però no donis més voltes: si dius que ets nova i els posts t'han servit de primera orientació a la blogosfera, doncs ja està bé i ja ens donem per satisfets.
Publicat per Antoni — 24 Gen 2005, 21:17
Ehem...Si tinc un mal dia i un blog on posar-ho que he de fer? En fí, podria haver estat pitjor la crítica.
Publicat per Sàlvia — 26 Gen 2005, 16:40
M'agrada saber que soc xovinista de campanari :DDDDD
La veritat és que no tot "el món és meu poble", però que vols que et digui, passo moltes hores al meu poble...
Publicat per Carles — 03 Feb 2005, 01:55