El blogger petit príncep (Tipus de blogs i tipus de lectors, 2/3)
uix, aquests de Quaderns
viuen en un planeta diferent del meu...
Saber "qui hi ha" a la blogosfera és tenir-ne una idea sempre vaga i sempre provisional. Ningú pot pretendre saber-ho tot, però el fet és que alguns blogs són més llegits que altres. No classificàvem blogs per fer crítica sinó per descriure el panorama. Les categories eren àmplies per respectar la varietat individual, però responien a diferències significatives.
D'aquí la intenció constructiva de fer-hi entrar tothom. Si dins de la categoria "actualitat" encabim blogs polítics, hi posaríem sense dubtar-ho un blog encara que al darrere hi hagi algú amb qui preferiríem no trobar-nos sols en un ascensor, perquè tot indica que està com una regadora.
És important saber "qui hi ha" als dos costats, qui publica què, i qui i quants ho llegeixen. L'anàlisi qualitativa i quantitativa dels blogs i la gent que els llegeix permetria dir amb coneixement de causa coses com "els blogs personals representen el x per cent dels blogs i acumulen x visites, el x per cent".
Aquest coneixement, si existís, no afectaria gens la relació del blogger amb el seus lectors i el seu blog. Alhora seria la base per a una possible explotació comercial dels blogs, o relacionada amb els blogs. Creiem que això no hauria de ser vist com una cosa delictiva, bruta o indecent. Esperem explicar per què entre aquest post i el següent.
Parlem per tant d'anàlisi qualitativa, i deixem per a l'últim post l'aspecte quantitatiu, el recompte de visites. Que la crítica de blogs no té sentit ho demostra la manera com ha fet llufa igual que un petard mullat certa espurna que ho havia de cremar tot. Els molt bocamolls, després de proclamar grans plans es devien adonar que pretenien fer una cosa irrealitzable.
No se'ls pren seriosament ningú, fins i tot ja hi ha qui se'n fot: aquest i aquest altre blog es van saltar a la iugular l'un a l'altre en un moment acordat, fent una paròdia ben divertida del pretensiós estil espurnejant.
Hi ha un altre blog per l'estil, més destraler: ells ni se n'adonen, però la primera destralada la claven a la gramàtica. És una situació ben poc envejable: proclamar-se jutge de blogs i ni tan sols ser conscient que no se sap escriure. "Saber escriure" des del punt de vista de la gramàtica, no de l'estil, s'entén.
L'única oposició de certa substància la tenim en els petits prínceps de la blogosfera, com ara el redactor de bitsenbloc quan deia:
Per un cantó em fa gràcia la importancia que dónen des de Quaderns a la seva classificació (...) Primer, vaig pensar que era una classificació divertida, un entreteniment més, llavors, quan he vist que realment es proposaven ordenar la blogosfera, no he pogut evitar pensar que viuen en un planeta molt diferent del meu.
No li donem importància, és tot el contrari: des del primer moment ho posàvem sobre la taula perquè es discutís, i perquè l'experiència de molts lectors, com més millor, modifiqués les categories proposades com un simple punt de partida, de manera que el resultat final fos un treball col·lectiu.
Més avall, per a il·lustrar el nostre error, salta (?) a explicar que n'és de bonica la confiança entre un col·lectiu d'autors, i ho il·lustra amb iniciatives com la wikipèdia. En fi: la wikipèdia, tot i les seves limitacions evidents, està molt bé, i té precisament el mèrit de ser un treball col·lectiu. Alhora que col·lectiu, i això és el que no vam saber fer entendre, ordenat i coordinat per algú amb una autoritat respectada: per molt entusiasme que aportin els redactors, ningú pot negar que és millor si només un d'ells escriu l'entrada de les guerres carlines, per dir-ne una.
A bcnbits ens responien des de la mentalitat google, o la fe cega en la saviesa de les multituds per evitar la feinada ingrata de classificar les coses. Novament, depenem tant del google com qualsevol altre mortal, però el culte a aquest buscador no ens ha d'impedir veure que l'algoritme necessita encara força refinament, si un dia ha de deixar de retornar-nos les desenes de milers de pàgines inútils que avui trobem a cada recerca.
No neguem, pobres de nosaltres, la importància de coses com la wikipèdia o el google, però els dos bloggers anteriors estan obviant les diferències significatives que existeixen entre blogs. No les veuen, o no els interessa explicar-les. Ja sabem que els blogs canvien i molts són híbrid estranys, difícils de classificar. Però no tots, i no sempre: no veiem cap perill que el Diari Vermell o Combray puguin tranformar-se fins al punt de confondre's.
No podem acabar sense notar una altra intervenció imprescindible. Ens va agradar molt la classificació paròdica dels blogs que feien al Forat (aquí i aquí) perquè tal com ja va notar-hi algú en un comentari, rient rient, confirma la premissa de què partíem nosaltres: els blogs es poden ordenar en grans grups. La "llàstima" és que com que no diu cap tipus de blog no previst per nosaltres, i alhora alguns dels tipus que proposa són variants d’algun dels nostres, per tant deixa sense explicar sectors importants de la blogosfera. Ho podeu veure aquí:
| Quaderns | El forat |
| actualitat | polític |
| societat | --- |
| cultures | cultural, literat, poeta |
| multimèdia | --- |
| tecnociència | programador, tecnològic |
| personal | depressiu, víctima, festivaler, atrafegat, sociòfil |
| eròticosentimental | --- |
| local | rural |
| organitzacions | --- |
| miscel·lània | --- |
(Continuarà)
Crec que has fet una bona descripció de la situació actual. El problema que hi veig es que els blogs més llegits reben més promoció en canvi els incipients ho tenen fotut per sobreviure.
Publicat per Cap180 — 09 Feb 2005, 14:53
No hi estic d'acord, Cap180. Precisament cada cop hi ha més motius per pensar que qualsevol weblog que comenci i valgui mínimament la pena (a criteri de cadascú, és clar) té més possibilitats de fer-se veure que fa 3 o 4 mesos. Saps la quantitat de weblogs que he conegut que ni sabia que existien gràcies a Catapings? I quans han aparegut i ja tenen un lloc als preferits de molta gent? Els únics que ho tenen fotut per sobreviure són aquells que no tenen paciència, constància o temps per escriure periòdicament. De moments som pocs i més o menys ben avinguts. Tu espera't a que hi hagi 1000 weblogs escrivint diàriament, allò sí serà un caos. Però ara que som com un poble... més o menys tots ens coneixem.
Publicat per Sergi — 09 Feb 2005, 20:26
Cap180, es pot dir més alt del que t'ho han dit aquí, però no més clar. Dir la teva és més fàcil que mai.
Publicat per Antoni — 09 Feb 2005, 23:29
Ho sento, però el comentari m'ha quedat un pèl llarg, i l'hauré de fer en dos —així m'ho ha fet saber un missatge d'error quan ho he intentat per primer cop.
A mi em costa molt, de fer-me una idea de com era tot això abans de l'existència de [catapings], doncs simplement, és que no hi era. Vaig arribar a aquest món, ben bé de la mà d'ells. Una noticia sobre el seu naixement, m'hi va portar. En molt poc temps, les millores que han anat incorporant han estat constants, i bones; de totes elles i amb diferència, se'n en porten els meus aplaudiments i addicció: "la llista de preferits" i "Blog a l'atzar", arribant al punt de què ara, un cop acostumat, se'm fa fins i tot difícil de pensar com m'ho feia per viatjar de Blog en Blog encara no fa ben bé un mes, i sense saber gairebé on posava els peus.
Publicat per El Pensador — 10 Feb 2005, 16:58
Ara veig, que tal i com surten ordenats, hauria d'haver enviat primer la segona part, però ...
(Continuació)
En aquests referits moments inicials, va ésser precisament aquest Blog on ara ens trobem, qui amb el començament de tot plegat, que també ara, comentem, m'ajudà a fer-me una composició del lloc. Us dic tot això per dues raons, una per a què els de Quaderns vegin que amb aquell seu comportament, van aconseguir un nou i fidel lector; i l'altra, per afegir-me al comentari d'en Sergi, ja que parant una mica d'atenció a [catapings], de seguida ens n'adonarem de la minsa quantitat dels que som.
Publicat per El Pensador — 10 Feb 2005, 17:01
Solsament l'ilustració i el seu peu ja treuen les ganes de continuar llegint. Potser Quaderns sigui un node important a la blogsfera catalana. Això seria preocupant. En primer lloc perque aquesta forma de fer crítica, tan llunyana de la netiqueta més normal, sembla mes pròpia de Red Liberal que de un lloc de reflexió. Per altra perque amb cent i escaig pàgines vistes diàries (poc comparat amb les deu mil de Ciberpunk.net on publica en Pere Quintana, el anomenat "petit princep") aquestes pretensions de jutge regulador no semblen si no "toreo de salón".
Publicat per David de Ugarte — 13 Feb 2005, 00:17
David, si la il·lustració et molesta em sap greu per tu i per la teva falta de sentit de l'humor. Si dius que tenim pretensions de jutge és que no t'has llegit ni el primer paràgraf, on diem "No classificàvem blogs per fer crítica sinó per descriure el panorama".DESCRIURE, David, descriure. Si tu entens que no tens dret a dir-li a algú que "jutja" quan t'està dient que vol "descriure", que estàs completament equivocat, aleshores ja no sabem què dir-te. Hem repetit que oferim una proposta perquè sigui discutida. Si dius que tenim pretensions de no sé què l'única explicació que trobem és que pura i simplement no ens llegeixes. I és clar que així és molt difícil arrinar a alguna cosa.
Publicat per Antoni — 13 Feb 2005, 00:40
M'afegeixo a la discussió sobre aquest tema.
Publicat per jmones — 13 Feb 2005, 22:05
Jmones, he vist el teu post, i m'has donat una alegria perquè em pensava que gent com tu no existia. Primer t'has llegit el que tocava, i segon discrepes respectuosament: em caus bé. Continuaré amb més posts.
Publicat per Antoni — 14 Feb 2005, 00:54